mascarada

Català

• Etimologia: De màscara i el sufix -ada.

Forma verbal

(infinitiu: mascarar)

	singular	plural
masculí	mascarat	mascarats
femení	mascarada	mascarades

1. Participi femení singular del verb mascarar:

   [Haver/ser...] mascarada.

Nom

Accepcions

mas·ca·ra·da f

singular	mascarada
plural	mascarades

1. Taca de mascara.
2. Conjunt de màscares en un ball o sarau.
3. No poder veure algú en mascarada: tenir-lo molt avorrit.

Traduccions

    Taca

Castellà: tiznón (es)

    Sarau

Castellà: mascarada (es)

Llatí: personatorum (la) ludicrum

    No poder veure algú en mascarada

Castellà: No poder ver a uno ni pintado, o ni en pintura

Llatí: odio aliquem prosequi

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre mascarada
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre mascarada