martingala

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /mər.tiŋˈɡa.ɫə/, occidental /maɾ.tiŋˈɡa.ɫa/
  • Rimes: -ala
  • Etimologia: Del francès martingale, femení de l'occità martegal, gentilici de Martegue al delta del Roine, segle XVI. Originat per chausses à la martingale, una mena de calçons amb obertura tapada pel darrere, considerat extravagant i rústic.

Nom[modifica]

martingala f. ‎(plural martingales)

  1. Conjunt de roba antiga que cobria dels peus a la cintura i que incloïa les mitges fins als genolls i una mena de pantaló dels genolls fins a dalt. Era propi dels militars.
  2. Maniobra per a enganyar o fer burla.
  3. En les cavalleries ensellades, corretja estreta que agafa la cingla i segueix fins a la gola on s'agafa a altres corretges i que té per funció la de limitar el moviment amunt i avall del cap de l'animal.
  4. En el joc del monte, certa aposta de tres cartes contra una altra.
  5. En probabilitat, procés estocàstic en el qual un valor aleatori següent és independent dels obtinguts anteriorment.
  6. En la vinya, sarment no podat tot esperant-ne una gran producció que per millorar-ne el suport s'entrellaça amb un altre similar d'un cep veí.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mar·tin·ga·la (4)

Vegeu també[modifica]