mano
Potser volíeu: mâno
Català[modifica]
Verb[modifica]
mano
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manar
Miscel·lània[modifica]
Asturià[modifica]
Nom[modifica]
mano f. (plural manes)
- mà (part final del braç)
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
mano f. (plural manos)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ma·no (2)
Esperanto[modifica]
Nom[modifica]
mano (acusatiu manon, plural manoj, plural acusatiu manojn)
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre mano
Interlingua[modifica]
- Pronúncia: (pendent)
- Etimologia: (pendent)
Nom[modifica]
mano
- Mà (part final del braç).
Italià[modifica]
Nom[modifica]
mano f. (plural mani)
- Mà (part final del braç).
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mà·no (2)
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Substantius en asturià
- Derivats del llatí al castellà
- Substantius femenins en castellà
- Futbol en castellà
- Petanca en castellà
- Botxes en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Mots en esperanto amb arrel man
- Substantius en esperanto
- Anatomia en esperanto
- Substantius en interlingua
- Derivats del llatí a l'italià
- Substantius femenins en italià
- Mots en italià de 2 síl·labes