manefla

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /məˈnɛ.fɫə/
Occidental:  nord-occidental /maˈnɛ.fɫa/
valencià /maˈnɛ.fɫa/, /maˈnɛ.fɫɛ/
  • Etimologia: Del català antic *manefa per influència de manuclar ‎(«manyuclar»), de *manefàs ‎(«manifasser»), del llatí *manificium ‎(«manufactura») i el sufix -às, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

manefla inv. ‎(plural manefles)

  1. Que manefleja, que tendeix a ficar-se en els assumptes d'altres per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per intervenir-hi, etc.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

manefla m. f. ‎(plural manefles)

  1. Persona que manefleja, que tendeix a ficar-se en els assumptes d'altres per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per intervenir-hi, etc.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ma·ne·fla (3)
  • Anagrama: aflamen

Vegeu també[modifica]