luxe

De Viccionari
Potser volíeu: luxé


Català
[modifica]

Verb[modifica]

luxe

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de luxar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb luxar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb luxar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb luxar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lu·xe (2)
  • Anagrama: xule


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈluk.se/
Americà: alt /ˈluk.s(e)/, baix /ˈluk.se/

Verb[modifica]

luxe

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb luxar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb luxar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb luxar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lu·xe (2)