lluquet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎuˈkɛt/
	balear /ʎuˈkət/, /ʎuˈkɛt/
Occidental:	/ʎuˈket/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: D’un antic *aluquet, d’origen àrab.

Nom

lluquet m. ‎(plural lluquets)

1. Tros de caramuixa ensofrat per encendre llum.
2. (arcaisme) misto
3. Tros de llimona o taronja que es llença al vi.

Sinònims

• (per encendre llum) palleta

Compostos i expressions

• Lluquet de bribó: Cordill tot ensofrat que també serveix per encendre llum.

Traduccions

Caramuixa per fer llum

• Castellà: pajuela ^(es), sulforete ^(es), {{trad|es|luquete}
• Llatí: sulfuratum ^(la)

Tros de cítric

• Castellà: luquete ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·quet (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.