justar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʒusˈta/
Occidental:	nord-occidental /d͡ʒusˈta/
	valencià /d͡ʒusˈtaɾ/, /d͡ʒusˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: justà
• Etimologia: Del català medieval justar ‎(«ajuntar les armes»), del llatí vulgar *jūxtare ‎(«ajustar»), de juxtā ‎(«vora, prop de»), segle XIV.

Verb

justar intr.

1. Combatre en una justa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	justar			haver justat
gerundi	justant			havent justat
participi	justat, justada, justats, justades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	justo	justes	justa	justem	justeu	justen
	juste						val
	justi						sept
	just			justam	justau		bal
imperfet	justava	justaves	justava	justàvem	justàveu	justaven
passat simple	justí	justares	justà	justàrem	justàreu	justaren
futur	justaré	justaràs	justarà	justarem	justareu	justaran
condicional	justaria	justaries	justaria	justaríem	justaríeu	justarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	justi	justis	justi	justem	justeu	justin
	juste	justes	juste			justen	occ, bal
imperfet	justés	justessis	justés	justéssim	justéssiu	justessin
		justesses		justéssem	justésseu	justessen
	justàs	justassis	justàs	justàssim	justàssiu	justassin	bal
		justasses		justàssem	justàsseu	justassen	val, bal (1)
	justara	justares	justara	justàrem	justàreu	justaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	justa	justi	justem	justeu	justin
	–				justau		bal
	–		juste			justen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...justat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...justar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...justat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...justat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...justat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...justat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...justar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...justat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...justat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...justat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: justo, justa, justem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: joust ^(en)
• Castellà: justar ^(es)
• Francès: jouter ^(fr)
• Italià: giostrare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: jus·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (ajrstu)
• Anagrama: jurats

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /xusˈtaɾ/, meridional /huhˈtaɾ/

Americà: alt /x(u)sˈtaɾ/, baix /huhˈtaɾ/, austral /xuhˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del català justar.

Verb

justar intr. ‎(present justo, passat justé, futur justaré)

1. justar

Miscel·lània

• Síl·labes: jus·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (ajrstu)