joier
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /ʒuˈje/ Occidental: nord-occidental /ʒoˈje/, valencià /d͡ʒoˈjeɾ/
Nom[modifica]
joier m. (plural joiers)
- Persona que té per ofici fer joies o vendre-les.
- Capsa especial per a desar joies.
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Persona que fa o ven joies
- Afrikaans: juwelier (af)
- Alemany: Juwelier (de) m.
- Anglès: jeweler (en)
- Àrab: صَائِغ (ar) m.
- Armeni: ոսկերիչ (hy) (voskeritx)
- Asturià: xoyeru (ast) m.
- Belarús: ювелі́р (be) m. (iuvelir)
- Búlgar: бижуте́р (bg) m. (bijuter)
- Castellà: joyero (es) m.
- Coreà: 보석상 (ko) (boseoksang)
- Danès: juveler (da) c.
- Eslovac: klenotník (sk) m.
- Eslovè: draguljar (sl) m.
- Esperanto: juvelisto (eo)
- Estonià: juveliir (et)
- Finès: koruseppä (fi)
- Francès: bijoutier (fr) m., joaillier (fr) m.
- Gallec: xoieiro (gl) m.
- Georgià: იუველირი (ka) (iuvèliri)
- Grec: χρυσοχόος (el) m. f. (khrissokhoos)
- Hindi: जौहरी (hi) m.
- Hongarès: ékszerész (hu)
- Indonesi: perhiasan (id)
- Italià: gioielliere (it) m., orefice (it) m.
- Japonès: 宝石商 (ja)
- Kazakh: зергер (kk) (zerger/zerguer)
- Kirguís: зергер (ky) (zerguer)
- Letó: juvelieris (lv) m.
- Lituà: juvelyras (lt) m.
- Llatí: gemmarius (la) m.
- Luxemburguès: Bijoutier (lb) m.
- Macedoni: јувелир (mk) m.
- Neerlandès: juwelier (nl)
- Noruec: juveler (no) m.
- Polonès: jubiler (pl) m.
- Portuguès: joalheiro (pt) m.
- Romanès: bijutier (ro) m.
- Rus: ювели́р (ru) m. (iuvelir)
- Serbocroat: јувeлӣр (sh), juvelir (sh) m.
- Suec: juvelerare (sv) c.
- Tagal: alahero (tl)
- Turc: kuyumcu (tr)
- Txec: klenotník (cs) m.
- Ucraïnès: ювелі́р (uk) m. (iuvelir)
- Uzbek: zargar (uz)
- Xinès: 珠宝商 (zh) (zhūbǎoshāng)
Capsa per guardar joies
- Alemany: Schmuckkästchen (de) n., Schmuckschatulle (de) f.
- Anglès: jewelry box (en), jewellery box (en)
- Castellà: joyero (es) m.
- Francès: boîte à bijoux (fr) f., coffre à bijoux (fr) m.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: jo·ier (2)