invectiva

Potser volíeu: invectivà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.bəkˈti.βə/, balear /iɱ.vəkˈti.və/
Occidental:	nord-occidental /im.bekˈti.βa/, valencià /iɱ.vekˈti.va/

• Rimes: -iva
• Etimologia: (pendent)

Nom

invectiva f. ‎(plural invectives)

1. Discurs, declamació vehement o picant contra alguna persona o cosa.

Derivats

• invectivar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: invectiva ^(es)
• Llatí: objurgatio ^(la)

Verb

invectiva

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de invectivar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb invectivar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·vec·ti·va (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.bekˈti.βa\

Americà: alt /im.bekˈti.ba/, baix \iŋ.bekˈti.βa\, austral \im.bekˈti.βa\

• Rimes: -iba
• Etimologia: (pendent)

Nom

invectiva f. ‎(plural invectivas)

1. invectiva

Miscel·lània

• Síl·labes: in·vec·ti·va (4)