interrompre

Català

• Pronúncia: or. /in.təˈrom.pɾə/, occ. /in.teˈrom.pɾe/
• Etimologia: Del llatí interrumpere

Verb

Accepcions

in.ter.rom.pre

1. Fer cessar una activitat bruscament, no deixar acabar alguna cosa, aturar.

Conjugació

    Segona conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	interrompre			haver interromput
Gerundi	interrompent			havent interromput
Participis	interromput, interrompuda, interromputs, interrompudes
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	interrompo	interromps	interromp	interrompem	interrompeu	interrompen
	interromp						val, bal
	interrompi						sept
Imperfet	interrompia	interrompies	interrompia	interrompíem	interrompíeu	interrompien
Passat simple	interrompí	interromperes	interrompé	interrompérem	interrompéreu	interromperen	v.cent, eiv
Futur	interrompré	interrompràs	interromprà	interromprem	interrompreu	interrompran
Condicional	interrompria	interrompries	interrompria	interrompríem	interrompríeu	interromprien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	interrompi	interrompis	interrompi	interrompem	interrompeu	interrompin
	interrompa	interrompes	interrompa			interrompen	occ, bal
Imperfet	interrompés	interrompessis	interrompés	interrompéssim	interrompéssiu	interrompessin
		interrompesses		interrompéssem	interrompésseu	interrompessen
	interrompera	interromperes	interrompera	interrompérem	interrompéreu	interromperen	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		interromp	interrompi	interrompem	interrompeu	interrompin
			interrompa			interrompen	occ, bal
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...interromput
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...interrompre
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...interromput
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...interromput
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...interromput
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...interromput
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...interrompre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...interromput
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...interromput
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...interromput
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		interrompes
Imperfet				interrompien	interrompiü		sept
	interrompiva	interrompives	interrompiva	interrompívem	interrompíveu	interrompiven	n-occ
	interrompeva	interrompeves	interrompeva	interrompévem	interrompéveu	interrompeven	n-occ, alg
Futur	interromperé	interromperàs	interromperà	interromperem	interrompereu	interromperan
Condicional	interromperia	interromperies	interromperia	interromperíem	interromperíeu	interromperien	cent, n-occ, sept
	interromperiva	interromperives	interromperiva	interromperívem	interromperíveu	interromperiven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet	interrompessi		interrompessi				sept, alg
	interrompessa						cent, n-occ
	interrompigués	interrompiguesses	interrompigués	interrompiguéssem	interrompiguésseu	interrompiguessen	n-occ, bal

Derivats

• interrómprer, arcaisme
• interromput adj
  • interrompudament adv
  • ininterromput adj
    • ininterrompudament adv

Sinònims

• alterar.
• anul.lar, suspendre.
• pertorbar.

Traduccions

    Traduccions: interrompre

Alemany: abbrechen (de) Anglès: to interrupt (en) Castellà: interrumpir (es) Francès: interrompre (fr)

Italià: interrompere (it) Llatí: interrumpere (la) Occità: interrompre (oc), interrómper (oc), arrompir (oc) Portuguès: interromper (pt)

Francès

• Pronúncia: /ɛ̃.tɛ.ʁɔ̃ːpʁ/ escolteu (?)
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Verb

Accepcions

interrompre

1. Interrompre (fer cessar una activitat bruscament, no deixar acabar alguna cosa, aturar).

Occità

• Pronúncia: /in.teˈrum.pɾe/

Verb

Accepcions

interrompre

1. interrompre

Sinònims

• arrompir
• interrómper, en aranès

Referències

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre interrompre
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre interrompre
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre interrompre