interpel·lant
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /in.tər.pəɫˈɫan/, balear /in.təɾ.pəɫˈɫant/ Occidental: nord-occidental /in.ter.peɫˈɫan/, valencià /in.teɾ.peɫˈɫant/
- Rimes: -ant
- Etimologia: Derivat del verb interpel·lar.
Adjectiu[modifica]
interpel·lant inv. (plural interpel·lants)
- Que interpel·la.
Traduccions[modifica]
que interpel·la
- Castellà: apelante (es), interpelante (es)
- Italià: interpellante (it)
Nom[modifica]
interpel·lant m. f. (plural interpel·lants)
- Qui interpel·la.
Sinònims[modifica]
- interpel·lador, en desús.
Traduccions[modifica]
interpel·lant [1] (qui interpel·la)
- Castellà: apelante (es) inv., interpelante (es)
- Italià: interpellante (it)
- Llatí: apellator (la)
Verb[modifica]
interpel·lant
- Gerundi del verb interpel·lar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·ter·pel·lant (4)
Vegeu també[modifica]
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot