intern

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /inˈtɛrn/
  • Rimes: -ɛɾn
  • Etimologia: Del llatí internus, segle XVII.

Adjectiu[modifica]

intern m. ‎(femení interna, plural masculí interns, plural femení internes)

  1. ocult a l'interior

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

intern m. ‎(plural interns, femení interna)

  1. qui viu en una institució, internat.
    alumne intern, alumne que viu en un internat.
    metge intern, metge resident en un hospital.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

intern

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de internar
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] interno, interne, intern o interni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb internar
    [Que jo] intern, forma antiga per [que jo] interni o interne.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb internar
    [Que ell/ella/vostè] intern, forma antiga per [que ell/ella/vostè] interni o interne.

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɪnˈtɝn/

Nom[modifica]

intern ‎(plural interns)

  1. intern

Verb[modifica]

intern ‎(3a persona singular present interns, gerundi interning, passat i participi interned)

  1. internar