inquiet

Català

• Etimologia: Del llatí inquietus.

Adjectiu

Accepcions

in·qui·et m.

	singular	plural
masculí	inquiet	inquiets
femení	inquieta	inquietes

1. que no està quiet
2. que està desassossegat per alguna agitació de l'ànima.

Traduccions

    inquiet [1] (que no està quiet)

Castellà: inquieto (es) m. Francès: inquiet (fr), troublé (fr)

Italià: inquieto (it), irrequieto (it) Llatí: inquietus (la), irrequietus (la)

    inquiet [2] (desassossegat)

Castellà: inquieto (es) m. Francès: inquiet (fr), soucieux (fr)

Italià: inquieto (it), impensierito (it), affannoso (it) Llatí: inquietus (la)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre inquiet
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre inquiet