indigno
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /inˈdiŋ.nu/ Occidental: nord-occidental /inˈdiŋ.no/, valencià /inˈdiɡ.no/
Verb[modifica]
indigno
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·dig·no (3)
- Anagrama: godinin
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \inˈdiɣ.no\, meridional \iŋˈdiɣ.no\
- Americà: alt /inˈdiɡ.no/, baix \iŋˈdiɣ.no\, austral \inˈdiɣ.no\
- Rimes: -iɡno
Adjectiu[modifica]
indigno m. (femení indigna, plural masculí indignos, plural femení indignas)
Verb[modifica]
indigno
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·dig·no (3)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋnoː/
Adjectiu[modifica]
indignō
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Adjectius en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes
- Formes d'adjectius en llatí