indignitat

Català

• Pronúncia: /in.diŋ.niˈtat/
• Etimologia: Del llatí indignitas.

Nom

Accepcions

in·dig·ni·tat f (pl.: indignitats)

1. falta de mèrit i disposició per a alguna cosa
2. acció impròpia de les circumstàncies del subjecte que l'executa, o inferior a les qualitats del subjecte amb qui es tracta.

Traduccions

    Traduccions: indignitat

Anglès: unworthiness (en) Castellà: indignidad (es) Francès: indignité (fr)

Italià: indignità (it) Llatí: indignitas (la)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre indignitat
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre indignitat