indigent

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /in.diˈʒen/, balear /in.diˈʒent/
Occidental:  nord-occidental /in.diˈd͡ʒen/, valencià /in.diˈd͡ʒent/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí indigens, format amb el prefix in- ‎(«no») i el verb dīgĕrĕre ‎(«disposar, distribuir»), segle XV

Nom[modifica]

indigent m. f. ‎(plural indigents)

  1. Persona que està en la més absoluta pobresa, mancada de les coses més bàsiques: aliment, aixopluc; i les ha de demanar per sobreviure.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·di·gent (3)

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɪndɪd͡ʒənt/

Adjectiu[modifica]

indigent ‎(comparatiu more indigent, superlatiu most indigent)

  1. indigent


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

indigent m. ‎(plural indigenți, femení indigentă)

  1. indigent

Declinació[modifica]

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) indigent indigentul (niște) indigenți indigenții
Genitiu-datiu (unui) indigent indigentului (unor) indigenți indigenților
Vocatiu indigentule, indigente indigenților