indagador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.də.ɣəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /in.da.ɣaˈðo/, valencià /in.da.ɣaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

indagador m. ‎(femení indagadora, plural masculí indagadors, plural femení indagadores)

1. que indaga

Traduccions

que indaga

• Castellà: indagador ^(es)

Nom

indagador m. ‎(plural indagadors, femení indagadora)

1. qui indaga

Traduccions

indagador [1] (qui indaga)

• Castellà: indagador ^(es) m.
• Llatí: indagator ^(la), indagatoris ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·da·ga·dor (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.da.ɣaˈðoɾ\, meridional \iŋ.da.ɣaˈðoɾ\

Americà: alt /in.da.ɡaˈdoɾ/, baix \iŋ.da.ɣaˈðoɾ\, austral \in.da.ɣaˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Adjectiu

indagador m. ‎(femení indagadora, plural masculí indagadores, plural femení indagadoras)

1. indagador

Nom

indagador m. ‎(plural indagadores, femení indagadora)

1. indagador

Miscel·lània

• Síl·labes: in·da·ga·dor (4)