increpador
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /iŋ.kɾə.pəˈðo/ Occidental: nord-occidental /iŋ.kɾe.paˈðo/, valencià /iŋ.kɾe.paˈðoɾ/
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: Del llatí increpator
Adjectiu[modifica]
increpador m. (femení increpadora, plural masculí increpadors, plural femení increpadores)
- que increpa
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Castellà: increpador (es)
Nom[modifica]
increpador m. (plural increpadors, femení increpadora)
- qui increpa
Traduccions[modifica]
increpador [1] (qui increpa)
- Castellà: increpador (es) m.
- Llatí: objurgatoris (la), objurgator (la)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·cre·pa·dor (4)
- Anagrama: procediran
Vegeu també[modifica]
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: \iŋ.kɾe.paˈðoɾ\
- Americà: alt \iŋ.kɾe.p(a)ˈdoɾ\, baix \iŋ.kɾe.paˈðoɾ\
- Rimes: -oɾ
Adjectiu[modifica]
increpador m. (femení increpadora, plural masculí increpadores, plural femení increpadoras)
Nom[modifica]
increpador m. (plural increpadores, femení increpadora)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·cre·pa·dor (4)