incitador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.si.təˈðo/
Occidental:	nord-occidental /in.si.taˈðo/, valencià /in.si.taˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí incitātor.

Adjectiu

incitador m. ‎(femení incitadora, plural masculí incitadors, plural femení incitadores)

1. Que incita.

Traduccions

que incita

• Anglès: incitator ^(en)
• Castellà: incitador ^(es)
• Francès: instigateur ^(fr)
• Italià: incitatore ^(it)

Nom

incitador m. ‎(plural incitadors, femení incitadora)

1. Qui incita.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: incitador ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ci·ta·dor (4)
• Anagrames: adoctrini, adoctriní

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.θi.taˈðoɾ\, meridional \iŋ.θi.taˈðoɾ\

Americà: alt /in.s(i).taˈdoɾ/, baix \iŋ.si.taˈðoɾ\, austral \in.si.taˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí incitātor.

Adjectiu

incitador m. ‎(femení incitadora, plural masculí incitadores, plural femení incitadoras)

1. incitador

Sinònims

• instigador

Nom

incitador m. ‎(plural incitadores, femení incitadora)

1. incitador

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ci·ta·dor (4)
• Anagrames: diacitrón, intricado, tradición

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre incitador