impetrar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /im.pəˈtɾa/
Occidental:  nord-occidental /im.peˈtɾa/
valencià /im.peˈtɾaɾ/, /im.peˈtɾa/

Verb[modifica]

impetrar trans.

  1. Obtenir alguna cosa que s'havia demanat amb molts precs.
  2. Demanar alguna cosa amb força precs i insistència.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: impetro, impetra, impetrem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2


Castellà
[modifica]

Peninsular: /im.peˈtɾaɾ/
Americà: alt /im.p(e)ˈt͡saɾ/, baix /im.peˈtɾaɾ/

Verb[modifica]

impetrar trans. ‎(present impetro, passat impetré, futur impetraré)

  1. impetrar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: im·pe·trar (3)