imitador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/i.mi.təˈðo/
Occidental:	nord-occidental /i.mi.taˈðo/, valencià /i.mi.taˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

imitador m. ‎(femení imitadora, plural masculí imitadors, plural femení imitadores)

1. que imita

Traduccions

imitador [1] (que imita)

• Anglès: imitator ^(en)
• Castellà: imitadorr ^(es)
• Francès: imitateur ^(fr)
• Italià: imitatore ^(it)
• Llatí: imitator ^(la)
• Occità: retipaire ^(oc)

Nom

imitador m. ‎(plural imitadors, femení imitadora)

1. el que imita.

Traduccions

imitador [1] (qui imita)

• Castellà: imitadorr ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·mi·ta·dor (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \i.mi.taˈðoɾ\

Americà: alt /i.mi.t(a)ˈdoɾ/, baix \i.mi.taˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Adjectiu

imitador m. ‎(femení imitadora, plural masculí imitadores, plural femení imitadoras)

1. imitador

Nom

imitador m. ‎(plural imitadores, femení imitadora)

1. imitador

Miscel·lània

• Síl·labes: i·mi·ta·dor (4)