ieisme
Català[modifica]
Nom[modifica]
ieisme m. (plural ieismes)
- Fenomen consistent en pronunciar el grup ll com a i semiconsonant, en lloc de consonant lateral palatal, quan etimològicament prové del llatí vulgar amb els grups c'l, g'l, t'l i ly.
- Pronúncia sistemàtica del grup ll com a i semiconsonant.
Notes[modifica]
- El ieisme dit històric o etimològic era general en el català oriental antic, es viu en el català balear i en recessió en el català central al nord de Barcelona.
- El ieisme sistemàtic es considera un defecte de pronúncia per entonació relaxada o per interferència castellanoparlant o francòfona.
Sinònims[modifica]
- (ieisme històric) iodització
Traduccions[modifica]
Pronúncia sistemàtica i
- Castellà: yeísmo (es) m.
- Francès: yodisation (fr) f.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ie·is·me (3)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC