habites

Vegeu també: habités

Català

• Pronúncia: or. /əˈβi.təs/, occ. /aˈβi.tes/
• Homòfons: evites

Forma verbal

ha·bi·tes (infinitiu: habitar)

1. Segona persona del singular del present d'indicatiu del verb habitar:

   [Tu] habites.

2. Segona persona del singular del present de subjuntiu del verb habitar:

   [Que tu] habitis o habites; [tu] no habitis o habites.