habit

Vegeu també: hàbit

Català

• Pronúncia: or. /əˈβit/, occ. /aˈβit/

Forma verbal

ha·bit (infinitiu: habitar)

1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb habitar:

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] habito, habite, habit o habiti.

2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb habitar:

   [Que jo] habit, forma antiga per [que jo] habiti o habite.

3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb habitar:

   [Que ell/ella/vostè] habit, forma antiga per [que ell/ella/vostè] habiti o habite.