guió

De Viccionari
Potser volíeu: guio


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ɡiˈo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del francès antic guion, segle XV

Nom[modifica]

guió m. ‎(plural guions)

  1. Signe utilitzat en l'escriptura, que té forma de petita ratlla horitzontal i que s'escriu a l'alçada mitja d'una lletra i que serveix per separar alguns mots o parts de mots, per indicar que una paraula ha quedat tallada a final de línia i que continua a sota, en parelles par tancar incisos, al començament de línia per indicar que un personatge està parlant o bé dins d'aquest diàleg, també en parelles si el mateix personatge continua parlant, per indicar un comentari del narrador.
  2. Per extensió, qualsevol ratlla petita i horitzontal.
  3. Un dels signes utilitzats en l'alfabet braille.
  4. Argument on s'expressen tots els detalls d'una obra teatral, de cinema, anunci televisiu, o qualsevol altre actuació que mereixí ser pautada i, fins i tot, els còmics.
  5. Text que reciten els personatges en les actuacions anteriors, incloent els comentaris del narrador.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: gui·ó (2)

Vegeu també[modifica]