gluó

Català

• Etimologia: de l'anglès glue (adhesiu) i el sufix -ó emprat per a construir els noms de partícules (fotó, protó, nucleó, etc.).

Nom

Accepcions

singular	gluó
plural	gluons

gluó m (pl.: gluons)

1. Partícula elemental sense massa de la família dels bosons, associada a la interacció forta i que permet l'agrupació dels quarks per a la formació d'hadrons. D'aquesta manera, els gluons són indirectament responsables dels lligams que mantenen units a protons i neutrons als nuclis dels àtoms.

Traduccions

    Traduccions: gluó

Alemany: gluon (de) Anglès: gluon (en) Castellà: gluón (es) Finès: gluoni (fi) Francès: gluon (fr)

Gallec: gluón (gl) Italià: gluone (it) Polonès: gluon (pl) Portuguès: glúon (pt), gluão (pt) Suec: gluon (sv)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre gluó
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre gluó