fullat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fuˈʎat/, balear /fuˈjat/
Occidental:	/fuˈʎat/

• Rimes: -at
• Homòfon: follat
• Etimologia: De fullar, segle XIV.

Adjectiu

fullat m. ‎(femení fullada, plural masculí fullats, plural femení fullades)

1. Que ha tret fulla.
2. Fet de fulls.

Sinònims

• fullós

Traduccions

Que ha tret fulla

• Anglès: leafy ^(en)
• Castellà: frondoso ^(es)
• Francès: feuillu ^(fr)
• Italià: fogliato ^(it)

Fet de fulls

• Anglès: leaved ^(en)
• Castellà: hojoso ^(es), hojaldrado ^(es)
• Francès: feuilleté ^(fr)
• Italià: sfoglio ^(it)

Verb

fullat

1. participi masculí singular del verb fullar

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·llat (2)
• Anagrama: llufat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB