front

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈfɾon/
balear /ˈfɾont/, /ˈfɾon/
Occidental:  nord-occidental /ˈfɾon/
valencià /ˈfɾont/, /ˈfɾon/
  • Rimes: -ont
  • Etimologia: Del llatí frōns, segle XIV.

Nom[modifica]

front m. ‎(plural fronts)

  1. Part de la cara per sobre dels ulls
  2. Costat visible d'un objecte, oposat al lateral
  3. Bàndol de combat
  4. Davant

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • no tenir dos dits de front = no pensar, ser un inconscient
  • fer front a = superar les dificultats

Notes[modifica]

La locució preposicional *front a és un castellanisme no acceptat. Vegeu enfront de, davant de i el castellà frente a.

Traduccions[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /fɹʌnt/ àudio (EUA) 

Nom[modifica]

front ‎(plural fronts)

  1. front
  2. (arquitectura) façana, frontispici, frontis

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • front. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].