foc

Català

• Anagrames: cof.

Nom

Accepcions

foc m. (pl.: focs)

1. Quelcom que crema, que produeix combustió.
2. Encenedor, llumí, misto.
3. Un dels elements de l'antiguitat (referit tant al foc físic, a la foguera) com al metafòric.
4. Llar.
5. Tret d'arma, acte de disparar. Usat en expressions com alto el foc (treva en una guerra), obrir foc (començar a disparar), foc creuat (trets dels dos bàndols d'una guerra, figuradament, ser enmig d'un conflicte), etc.

Derivats

afogar, fogós, fogueig, foguejar, foguera

Compostos i expressions

• Foc interior: passió.
• Focs artificials: pirotècnia, pólvora que esclata produint formes i colors.
• Posar la mà al foc: abans, prova que consistia en posar literalment les mans en un foc per mirar si Déu impedia que es cremés la persona (llavors deia la veritat o era innocent). Actualment s'usa en sentit figurat per indicar "posar a prova la confiança"

Sinònims

• Quelcom que crema o que produeix combustió: flama, fogata, foguera, foguerada, incendi.

Traduccions

    Quelcom que crema, que produeix combustió

Anglès: fire (en) Castellà: fuego (es)

Hindi: आग (hi) f. Marathi: आग (mr) f.

    Encenedor

Anglès: fire (en)

Castellà: fuego (es), mechero (es), cerillas (es)

    Element de l'antiguitat

Anglès: fire (en)

Castellà: fuego (es)

    Llar

Castellà: vivienda (es)

    Tret d'arma

Anglès: fire (en)

Castellà: fuego (es)

    Foc interior

Anglès: fire (en) Castellà: fuego (es) interior

Hindi: आग (hi) f.

    Focs artificials

Castellà: fuegos (es) artificiales

    Posar la mà al foc

Castellà: confiar (es), poner la mano en el fuego (es)