flauta

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Segons Meyer-Lübke, format per dues onomatopeies fla i ut.
Del llatí flatare, forma freqüentativa de flare («bufar»).

Nom[modifica]

flau·ta f. (plural flautes)

  1. Instrument musical de vent consistent en un tub amb orificis i una embocadura

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

Castellà[modifica]

Nom[modifica]

flau·ta f. (plural flautas)

  1. flauta