filosa

De Viccionari


Català
[modifica]

Dona amb filosa a les mans
  • Pronúncia(i): oriental /fiˈɫo.zə/, occidental /fiˈɫo.za/
  • Rimes: -oza
  • Etimologia: De filar i el sufix -osa, segle XIII. Va substituir el català antic conolla (del segle XI).[1]

Nom[modifica]

filosa f. ‎(plural filoses)

  1. Bastó d'uns quatre pams de llarg, que té en un extrem un cap ovalat fet de canyes o vímets, a on posaven les dones l'encerrosada que s'ha de filar.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fi·lo·sa (3)
  • Heterograma de 6 lletres (afilos)
  • Anagrama: afilos (alfagrama)

Vegeu també[modifica]

Notes
  1. J. Bastardas, «El català pre-literari», en Actes del quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea, 22-27 de març de 1976, a cura de Germà Colón, Abadia de Montserrat, 1977, pp. 59-61.