falta

De Viccionari
Potser volíeu: faltà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfaɫ.tə/, occidental /ˈfaɫ.ta/
  • Rimes: -alta
  • Etimologia: Del llatí vulgar fallĭta ‎(«carència, defecte, infracció»).

Nom[modifica]

falta f. ‎(plural faltes)

  1. Mancança d'una cosa necessària.
  2. Actuació contrària a un deure, considerat legalment una ofensa menor.
  3. Anotació de l'absència d'algú.
  4. (pilota basca) Servei antireglamentari executat de manera que la pilota, després de tocar el frontis, bota davant la línia de falta.
  5. (bowling) Contravenció del reglament consistent a tocar una part de la pista de bowling durant el llançament o després, a continuació d'haver tocat o traspassat la línia de falta.
  6. (pilota, esquaix) línia de falta

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Interjecció[modifica]

falta

  1. (tennis, tennis de taula) Expressió amb què l'àrbitre indica que el servei executat és defectuós.
  2. (lluita, bàdminton) Expressió amb què l'àrbitre indica que s'ha comès una falta.

Notes[modifica]

En bàdminton, en competicions internacionals es fa servir l'expressió en anglès.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

falta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de faltar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb faltar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fal·ta (2)
  • Anagrama: fatal

Vegeu també[modifica]


Basc
[modifica]

Nom[modifica]

falta inan.

  1. falta, culpa
  2. error
  3. falta, carència, absència

Declinació[modifica]



Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈfal.ta/
Americà: alt /ˈfal.t(a)/, baix /ˈfal.ta/
  • Rimes: -alta
  • Etimologia: Del llatí vulgar fallĭta.

Nom[modifica]

falta f. ‎(plural faltas)

  1. falta
  2. (pilota basca) xapa inferior

Interjecció[modifica]

¡falta!

  1. (lluita, bàdminton, tennis, tennis de taula) falta

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fal·ta (2)