existir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əɡ.zisˈti/
Occidental:  nord-occidental /eɡ.zisˈti/
valencià /eɡ.zisˈtiɾ/, /eɡ.zisˈti/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: existí
  • Etimologia: Del llatí exsistĕre ‎(«aparèixer, sorgir, néixer»), format pel prefix ex- ‎(«cap enfora») i el verb sistere ‎(«prendre possessió, estar fixat»).

Verb[modifica]

existir intr.

  1. Formar part de la realitat, especialment en contrast amb el qual és imaginari.
    Nen, quan et ficaràs al cap que els vampirs no existeixen?
  2. Haver-hi, restar alguna cosa.
    L’acord no es va realitzar perquè existia un problema econòmic que ho impedia, un problema d'uns quants milions.
    En la mitologia grega existien tota mena d’éssers: centaures, sirenes, etc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: existeixo, existeix, existim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·xis·tir (3)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: existir


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ek.sisˈtiɾ/, meridional /ek.sihˈtiɾ/
Americà: alt /ek.s(i)sˈtiɾ/, baix /ek.sihˈtiɾ/

Verb[modifica]

existir intr. ‎(present existo, passat existí, futur existiré)

  1. existir

Conjugació[modifica]


Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·xis·tir (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre existir