ets

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (verb) /ˈets/
Informal: nord-occidental /ˈes/
  • Pronúncia(i): (article) /əd͡z/
  • Pronúncia(i): (nom) /ˈɛts/
  • Rimes: -ɛts
  • Etimologia: Verb: del llatí es modificat a partir del plural estis evitant la confusió amb la tercera persona est, amb evolució estis > *ests o *etis.

Verb[modifica]

ets

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Article[modifica]

ets m. pl.

  1. (col·loquial, mallorquí i menorquí) els, variació de es com a article determinat masculí plural utilitzat davant vocal.
    Van trobar ets amics.

Sinònims[modifica]

  • els (literari)
  • es (davant consonant)
  • sos (darrera la preposició amb)

Nom[modifica]

ets m. pl.

  1. Forma plural del llatí et ‎(«i») usat en la locució amb tots els ets i uts.

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

ets

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de esser