estiracabells
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /əsˌti.ɾə.kəˈβɛʎs/ balear /əsˌti.ɾə.kəˈbəjs/, /əsˌti.ɾə.kəˈbɛjs/ Occidental: nord-occidental /esˌti.ɾa.kaˈβeʎs/ valencià /esˌti.ɾa.kaˈbeʎs/, /esˌti.ɾa.kaˈβeʎʃ/
Nom[modifica]
estiracabells m. (plural invariable)
- Insecte odonat anisòpter, més petit que l’espiadimonis i que plega les ales en repòs (Brachytron pratense).
- «Uns els anomenen teixidors, perquè volen com si anaren cosint l'aire; d’altres, senyoretes o damisel·les, fent referència al seu vol delicat i efeminat; d’altres, estiracabells, tallanassos, cavalls de serp o barratgines. Però el nom més freqüent a València és el de pixavins.» (Martí Domínguez i Romero, Bestiari, pàg. 165, 2000)
Compostos i expressions[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Anglès: hairy dragonfly (en)
- Castellà: caballito del diablo (es) m.
- Francès: æschne printanière (fr)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·ti·ra·ca·bells (5)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB