estiracabells

De Viccionari


Català
[modifica]

Un estiracabells
Oriental:  central /əsˌti.ɾə.kəˈβɛʎs/
balear /əsˌti.ɾə.kəˈbəjs/, /əsˌti.ɾə.kəˈbɛjs/
Occidental:  nord-occidental /esˌti.ɾa.kaˈβeʎs/
valencià /esˌti.ɾa.kaˈbeʎs/, /esˌti.ɾa.kaˈβeʎʃ/

Nom[modifica]

estiracabells m. ‎(plural invariable)

  1. Insecte odonat anisòpter, més petit que l’espiadimonis i que plega les ales en repòs (Brachytron pratense).
    «Uns els anomenen teixidors, perquè volen com si anaren cosint l'aire; d’altres, senyoretes o damisel·les, fent referència al seu vol delicat i efeminat; d’altres, estiracabells, tallanassos, cavalls de serp o barratgines. Però el nom més freqüent a València és el de pixavins.» (Martí Domínguez i Romero, Bestiari, pàg. 165, 2000)

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ti·ra·ca·bells (5)

Vegeu també[modifica]