estendre

De Viccionari
Potser volíeu: estendré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈten.dɾə/, occidental /esˈten.dɾe/
Informal: occidental /asˈten.dɾe/
  • Rimes: -endɾe
  • Etimologia: Del llatí extĕndĕre, format pel prefix ex- ‎(«cap en fora») i el verb tendere ‎(«estirar»), segle XIII.

Verb[modifica]

estendre trans., pron. ‎(pronominal estendre's)

  1. Estirar una cosa ocupant el màxim d'espai possible.
  2. Penjar la roba rentada d'un fil perquè s'eixugui amb l'aire natural.
  3. Lliurar el duplicat autentificat d'un document.
  4. Estar entre dos límits, siguin físics o temporals.
    La Costa Brava s'estén des de Blanes fins a la frontera amb França.
    L'edat mitjana s'estén des del segle V fins al segle XV.
  5. Col·laborar en la difusió d'una notícia.
  6. (pilota basca) Llançar la pilota amb força, de manera que recorri tants quadres com sigui possible.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: estenc, estén, estenem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ten·dre (3)

Vegeu també[modifica]