esmussar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əz.muˈsa/
Occidental:  nord-occidental /ez.muˈsa/
valencià /ez.muˈsaɾ/, /ez.muˈsa/
Informal:  nord-occidental /az.muˈsa/, valencià /az.muˈsaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: esmussà
  • Etimologia: De l'italià smussare ‎(«fer menys agut l'angle o la punta»).

Verb[modifica]

esmussar trans., pron. ‎(pronominal esmussar-se)

  1. Fer disminuir l'agudesa del tall o de la punta (d'un estri o d'una arma).
    Si talles sobre el pedrís, esmussaràs el ganivet.
  2. Una substància àcida o un carrisqueig, causar una impressió aspra i desagradable (a les dents).
    La fruita verda esmussa les dents.
  3. Fer menys viva una facultat sensitiva o intel·lectiva.
    La presència dels drogodependents esmussa la sensibilitat dels més petits.
  4. Decebre, disgustar, posar de mal humor.
    Agraint tan sols l'ajuda de l'alcalde vaig esmussar els veïns, que havien passat dies treballant.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·mus·sar (3)
  • Anagrama: murasses

Vegeu també[modifica]