esglaiar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əz.ɡɫəˈja/
Occidental:  nord-occidental /ez.ɣɫaˈja/, valencià /ez.ɣɫaˈjaɾ/
Informal:  nord-occidental /az.ɣɫaˈja/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: esglaià
  • Etimologia: Del llatí vulgar *esgladiare, de digladiare ‎(«lluitar amb l'espasa»), format a partir de gladius ‎(«espasa»), que més endavant va prendre el significat «infondre terror mortífer causat per l'espasa». Relacionat amb l’antic glai ‎(«espasa»).

Verb[modifica]

esglaiar trans., pron. ‎(pronominal esglaiar-se)

  1. Sentir una por o sorpresa que torba profundament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esglaio, esglaia, esglaiem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·gla·iar (3)

Vegeu també[modifica]