escotar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əs.kuˈta/
balear /əs.koˈta/, /əs.kuˈta/
Occidental:  nord-occidental /es.koˈta/, valencià /es.koˈtaɾ/
Informal:  nord-occidental /as.koˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: escotà
  • Etimologia: [1] De escot, segle XIII.
  • Etimologia: [2] Probablement de prefix es- i cota ‎(«vestidura defensiva amb cises pels braços»).

Verb[modifica]

escotar trans.

  1. Pagar l'escot o la part que toca a cadascú en alguna despesa comuna.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

escotar trans., pron. ‎(pronominal escotar-se)

  1. Tallar de tal manera el vestit que es mostra la gargamella i part del pit; fer escotadura.
  2. (pronominal) espitregar-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: escoto, escota, escotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /es.koˈtaɾ/, meridional /eh.koˈtaɾ/
Americà: alt /es.k(o)ˈtaɾ/, baix /eh.koˈtaɾ/

Verb[modifica]

escotar ‎(present escoto, passat escoté, futur escotaré)

  1. escotar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·co·tar (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aceorst)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /es.kuˈta/

Verb[modifica]

escotar

  1. escoltar