esclau

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Nom[modifica]

es·clau m. (plural esclaus, femení esclava)

  1. Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.[1][2][3][4]
  2. Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.[3]
  3. Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.[3][4]
  4. Esclau de remença: una espècie de servitud que hi hagué a Catalunya.[4]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre esclau
  2. Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre esclau
  3. 3,0 3,1 3,2 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839. p. 855.
  4. 4,0 4,1 4,2 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 669.

Català medieval[modifica]

  • Etimologia: [2] De l'occità antic esclau.

Nom[modifica]

esclau m.

  1. esclau
  2. petjada
    "E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit" (Crònica de Ramon Muntaner)

Referències[modifica]