escabellat
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ, balear /əs.kə.bəˈjat/ Occidental: /es.ka.beˈʎat/ Informal: nord-occidental /as.ka.βeˈʎat/
- Rimes: -at
- Etimologia: De escabellar, segle XV.
Adjectiu[modifica]
escabellat m. (femení escabellada, plural masculí escabellats, plural femení escabellades)
- Esblenat, despentinat.
- Mancat de lògica, de seny.
Traduccions[modifica]
Despentinat
- Castellà: despeinado (es) m., desgreñado (es) m.
Verb[modifica]
escabellat
- participi masculí singular del verb escabellar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·ca·be·llat (4)
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.