esca

De Viccionari
Potser volíeu: -esca


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈɛs.kə/
balear /ˈəs.kə/, /ˈɛs.kə/
Occidental:  /ˈes.ka/
  • Rimes: -ɛska
  • Etimologia: Del llatí ēsca ‎(«menjar, aliment»), segle XIII.

Nom[modifica]

esca f. ‎(plural esques)

  1. Matèria molt seca, generalment de cuiro, drap o esponja, preparada de forma que qualsevol espurna de foc la fa cremar.
  2. Matèria per caçar o pescar; esquer.
  3. Incentiu, atractiu.
  4. Quelcom vell i podrit.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈes.ka/, meridional /ˈeh.ka/
Americà: alt /ˈes.k(a)/, baix /ˈeh.ka/

Nom[modifica]

esca f. ‎(plural escas)

  1. (obsolet) esquer

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre esca


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈe.ska/
  • Etimologia: Del llatí esca.

Nom[modifica]

esca f. ‎(plural esche)

  1. esquer
  2. esca (matèria per fer foc)

Verb[modifica]

esca

  1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de uscire
  2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de uscire
  3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de uscire
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de uscire

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: é·sca (2)