esbronquegués

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): nord-occidental /ez.bɾoŋ.keˈɣes/
  • Rimes: -es

Verb[modifica]

esbronquegués

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] esbronqués, esbroncàs o esbroncara.