esbroncàrem

Vegeu també: esbroncarem

Català

• Pronúncia: or. /əz.bɾuŋˈka.ɾəm/, occ. /ez.bɾoŋˈka.ɾem/

Forma verbal

es·bron·cà·rem (infinitiu: esbroncar)

1. Primera persona del plural del passat simple del verb esbroncar:

   [Nosaltres] esbroncàrem o vam/vàrem esbroncar.

2. Primera persona del plural de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar:

   Forma valenciana: [nosaltres] esbronquéssim, esbronquéssem, esbroncàssem, esbroncàssim o esbroncàrem.