esberlar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əz.bərˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /ez.βerˈɫa/, valencià /ez.beɾˈɫaɾ/
Informal:  nord-occidental /az.βerˈɫa/

Verb[modifica]

esberlar trans., pron. ‎(pronominal esberlar-se)

  1. Obrir o trencar en pedaços pel punt que ofereixi menys resistència.
    «La solemnitat va quedar esberlada quan, un cop dret, va fer un gest trontollant i va recolzar amb força les dues mans sobre la taula fent témer als comensals que arrossegaria les estovalles i tot el que hi havia al damunt.» (Imma Monsó, Germanes, pàg. 87, nov. 2020.)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esberlo, esberla, esberlem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ber·lar (3)
  • Anagrama: reblares

Vegeu també[modifica]