eructar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.ɾukˈta/
Occidental:  nord-occidental /e.ɾukˈta/, valencià /e.ɾukˈtaɾ/

Verb[modifica]

eructar intr.

  1. Treure per la boca, i de manera explosiva, gasos procedents de la digestió estomacal.

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·ruc·tar (3)
  • Anagrama: trucaré

Vegeu també[modifica]