errador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.rəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /e.raˈðo/, valencià /e.raˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí errator, segle XX.

Adjectiu

errador m. ‎(femení erradora, plural masculí erradors, plural femení erradores)

1. Erradívol.

Miscel·lània

• Síl·labes: er·ra·dor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC