epicè

Vegeu també: épice i épicé

Català

• Etimologia: 1803. Del llatí epicoenus; del grec antic ἐπίκοινος (epíkoinos).

Adjectiu

Accepcions

e·pi·cè m.

	singular	plural
masculí	epicè	epicens
femení	epicena	epicenes

1. Comú als dos sexes, mascle i femella. Per exemple, "girafa" (tant per a mascles com per a femelles), "nadó" (tant per a nens com per a nenes).

Traduccions

    epicè [1] (comú als dos sexes)

Anglès: epicene (en) Castellà: epiceno (es) m. Francès: épicène (fr)

Gallec: epiceno (gl) m. Neerlandès: gemeenslachtig (nl)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre epicè
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre epicè