envellir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əm.bəˈʎi/, balear /əɱ.vəˈji/
alguerès /an.vaˈʎi/
Occidental:  nord-occidental /em.beˈʎi/
valencià /eɱ.veˈʎiɾ/, /em.beˈʎiɾ/
Informal:  nord-occidental /am.beˈʎi/

Verb[modifica]

envellir trans., pron., intr. ‎(pronominal envellir-se)

  1. (transitiu) Fer tornar més vell en aparença, pels temps, l’ús o factors negatius.
  2. (intransitiu) Arribar a una edat avançada.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: envelleixo, envelleix, envellim

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·ve·llir (3)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

envellir

  1. envellir (tornar, tornar-se vell)
    «La su' amor no pot molt envellir (Ausiàs March, Poesies, 1425)

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]