entaforar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ən.tə.fuˈɾa/
balear /ən.tə.foˈɾa/, /ən.tə.fuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /en.ta.foˈɾa/
valencià /en.ta.foˈɾaɾ/, /en.ta.foˈɾa/

Verb[modifica]

entaforar trans., pron. ‎(pronominal entaforar-se)

  1. Posar quelcom en un forat, normalment per amagar-ho.
  2. (col·loquial) Encabir, col·locar de mala manera.
  3. (pejoratiu) Buscar un lloc a algú (un lloc de treball, un lloc per passar-hi la nit, etc.)
    Per aquesta nit he entaforat el teu cosí a casa del meu germà i demà ja s'arreglarà.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: entaforo, entafora, entaforem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]